VASUBANDHU: TRENTA VERSOS

Vasubandhu

TRENTA VERSOS
Trimshikā Vijñaptimātratā 

per VASUBANDHU 
(Gandhāra/Pakistan, ss. IV-V)
Escola Yogācāra


1. Tot allò que es pren com a propi;
tot allò que es pren com a altre:
això són simplement canvis en les formes de la consciència.

2. La consciència pura es transforma ella mateixa
de tres maneres: la consciència que emmagatzema, la consciència que pensa, i la consciència que actua.
3. La consciència que emmagatzema conté tota l'experiència passada.

Dins seu hi ha les formes que comprenem
i les mansions d’allò desconegut.
Sempre apareix amb el contacte, la consciència, el reconeixement, el concepte, i el desig.

4. La consciència que emmagatzema és nítida i indefinible.
Com un gran riu, sempre està canviant.
Ni agradable ni desagradable, i

quan hom esdevé plenament il·luminat, deixa d'existir.

5 .La segona transformació de la consciència s’anomena la consciència que pensa.
Es desenvolupa mitjançant l'adopció de la consciència que emmagatzema com a objecte i suport.
La seva naturalesa essencial és generar pensaments.

6. La consciència del pensament
sempre està enfosquida per quatre màcules:
l’orgull, la vanitat, la supèrbia, i l’egoisme.

7. La consciència del pensament sorgeix també amb els factors mentals
del contacte, la consciència, el reconeixement, el concepte, i el desig.
Aquesta consciència cessa quan hom assoleix la il·luminació.
També decau quan la consciència està deteriorada,
o bé quan hom està plenament ara i aquí.

8. La tercera transformació de la consciència
és la percepció activa dels objectes dels sentits.
Aquests poden ser bons, dolents o indiferents, segons el seu caràcter.

9. Aquesta consciència activa es presenta amb tres menes de funcions mentals: les que són universals, les específiques, i les que són beneficioses.
També s'associa amb les impureses primàries i secundàries,
i amb les tres classes de sentiments.

10. Els factors universals són el contacte, la consciència, el reconeixement, el concepte, i el desig.
Els factors específics són la intenció, la voluntat, la memòria, la concentració i el coneixement.
Els factors beneficiosos són la fe, la modèstia, el respecte, la distància, el coratge, les formes, l'equanimitat, l'estat d'alerta, i la compassió.

11. Les impureses principals són:
la passió, la violència, la ignorància,
l'orgull, la intolerància, i el dubte.

12. Les impureses secundàries són:
la ira, l'odi, la gelosia,
l'enveja, la rancúnia, la hipocresia, l'engany...

13. La deshonestedat, l'arrogància, la nocivitat,
la immodèstia, la manca d'integritat, la lentitud,
la inquietud, la manca de fe, la peresa, l'ociositat,
l'oblit, la negligència i la distracció.

14. El remordiment, la somnolència, el raonament i l'anàlisi
Són factors que poden ser tan immaculats com amb màcula.

15. Les cinc consciències dels sentits sorgeixen a la consciència que emmagatzema,
juntes o per separat, depenent de causes i condicions,
igual com sorgeixen les ones sobre l'aigua.

16. La consciència del pensament es manifesta en tot moment,
a excepció dels nascuts en els regnes dels éssers sense pensament,
als que estan en les transicions sense forma, i en aquells que són inconscients.

17. Aquestes tres transformacions de consciència
són només una distinció entre subjecte i objecte, jo i l'altre,
i en realitat, no existeix.
Totes les coses no són més que formes de consciència.

18. Atès que la consciència que emmagatzema conté totes les llavors,
aquestes transformacions de la consciència sorgeixen
i actuen a partir d’una influència mútua.
A causa d'això, es discrimina entre un mateix i l'altre.

19. Totes les accions deixen empremtes
i, a causa de l'afecció al jo i a l’altre,
quan una llavor s'esgota, n’apareix una altra.

20. Allò que hom diferencia
en termes de jo i l'altre,
o per qualsevol mena de discriminació,
és només una projecció mental:
no existeix en absolut

21. Les aparences pròpies
que sorgeixen de forma dependent a través de causes i condicions
existeixen, però només de manera parcial i dependent.

22. A la fi, la naturalesa perfecta, allò plenament real, sorgeix
quan hi ha una manca de projecció mental en les aparences.
Per aquesta raó, allò plenament real no és igual ni diferent de les aparences.
Si la naturalesa perfecta no es veu, la naturalesa dependent tampoc es veu bé.

23. En correspondència amb la naturalesa triple,
hi ha una triple absència de naturalesa pròpia.
Aquesta absència de naturalesa pròpia de tots els dharmas
és l'essència secreta de les ensenyances del Buda.

24. Les projeccions són sense naturalesa pròpia, per definició.
Les aparences són sense naturalesa pròpia, perquè no són existents per elles mateixes.
La naturalesa perfecta és sense cap diferència.

25 .La veritable naturalesa de la consciència només
és la veritable naturalesa de tots els dharmas.
Romanent tal com és en tot moment, és Semblança.

26. Mentre la consciència no veu
que les distincions entre subjecte-objecte són simplement formes de consciència,
l’aferrament a una doble afecció mai cessarà.

27. Només pel pensament,
els objectes que hom percep són formes de consciència,
i no realitza solament la consciència.

28. Hom realitza només la consciència
quan la ment ja no s'aferra a cap objecte,
quan no hi ha res a què aferrar-se, no hi ha aferrament,
Llavors hom sap que tot és només consciència.

29. Aquest és el coneixement suprem, que transcendeix el món,
on hom no té una ment que coneix
i un objecte que no es coneix.
Abandonant aquest doble aferrament
la consciència que emmagatzema esdevé vàcua.

30. Això és per ell mateix la realitat pura primordial.
Més enllà del pensament, venturós, que no canvia,
és el cos de la felicitat alliberada,
la naturalesa Dharmakaya dels il·luminats.





No hay comentarios:

Publicar un comentario

ORACIÓ ALS DISSET GRANS PANDITS DE NĀLANDĀ

Tangka dels 17 Pandits de Nalanda PREGÀRIA PER ENCENDRE LES TRES CLASSES DE FE ADREÇADA ALS DISSET GRANS PANDITS DE LA GLORIOSA NĀLAND...